Amb en Perejaume vàrem quedar a Sant Pol…Li feia il·lusió passejar per la platja. . . I un cop allà el vaig veure concentrat en l’horitzó. . .pensant en les seves coses. . .va ser una trobada curta, però agradable./
Vàrem quedar una segona vegada a casa seva. . .també a Sant Pol. . .aprofitant que l’Esther Xargay havia de fer-li una entrevista, per un reportatge que estava preparant sobre la Maria Mercè Marçal. De qui ell en era amic./ Aprofitant la seva distracció amb l’entrevista. . .vaig trobar un porró en un raconet de casa seva, I el vaig posar entre ell I la meva càmara / va ser com una necessitat inevitable, per evidenciar la identitat que transmetia aquell primer dia a la platja…amb les seves espardenyes.La meva trobada amb Jordi Alcaraz va ser just el dia desprès de veure en Perejaume a la platja. De fet ja hi havia establert un vincle amb ell a traves de la seva obra, que em va agradar moltísim des de la primera vegada que la vaig veure, vàrem anar retardant la nostra trobada esperant que el taronger del pati del seu estudi tingués taronges. . .esta enamorat dels seus tarongers I del seu pati. . .El vaig fotografiar al mur del seu pati, a l’ombra de les fulles del seu taronger. . .en una altra imatge apareix xafardejant per uns forats negres, pensant quant devia faltar perquè les taronges transformessin el deu verd intens al seu color habitual.
La primera vegada que quedo amb Josep Guinovart es a casa seva, a Castelldefels. . . es un dia d’aquells que el sol es d’una intensitat exagerada I maleeixes haver oblidat les ulleres de sol,/, sort dels filtres perquè aquella llum es excessiva per qualsevol òptica. M’obre la porta de casa seva, I em proposa fer una volta pel seu jardí. . .. . .M’adono que aquest espai propi I privat, es un racó de paradís per molts de nosaltres, es un espai que potser ens ajuda a ser conscients que pertanyem a aquest mon, es important per petit que sigui…com petit es el raconet dels tarongers de Jordi Alcaraz. . . Aprofito molts racons d’aquest jardí, ple de records I trepitjat per les cames I peus d’aquest artista de terra ferma, fang, camps I cultius. . .es nota la presència, potser només en sensacions imaginades de la seva Lleida natal. . .hi torno un altre dia per robar uns instants de la seva vida…I m’expressa el seu neguit per la Guerra del Líban I els seus nens.
En Jaume Plensa em convida al seu estudi, l’únic lloc que li be de gust compartir, es el seu racó màgic I de creació. . . intento defugir les trobades als estudis, ja que penso que la creació es cou en altres llocs, llocs on carreguem piles I a on s’ens intensifiquen les sensacions, llocs que ens canvien els estats d’ànim. . .suposo que aquests llocs de vegades, son tant llunyans que no hi arribem amb un cop de cotxe...o potser només existeixen al nostre cervell…I hem de somiar per arribar-hi. . .Em dedica amb cos I anima un matí sencer. . .em llegeix el pensament I s’introdueix en una de les seves escultures, I així, tot queda paralitzat, tenim a la fera, plena d’energia, amansida una estoneta, dins la seva pròpia creació. . .no puc deixar escapar aquells moments. . . decideixo fer una seqüència I fotografio el moment de l’escapada. . . un llibret en moviment, un petit vídeo de butxaca que es belluga al meu caprici. . . . . . El veig molt vinculat amb les seves escultures, fins I tot aquestes grans estructures se li insinuen. Veig que un gran seductor crea encara mes grans seductors. . . . Hi ha una màgia en aquelles escultures, que no crec que el pas del temps la pugui esborrar de la meva memòria despistada.
En Frederic Amat em rep tímid la primera vegada. Capto a un grandíssim seductor, una mica mes tímid que en Plensa. . . Fem alguna fotografia per racons de casa seva I del seu jardí, em presenta al seu fill, en aquell moment li comencen a brillar els ulls, I li be aquell somriure de pare orgullós I feliç de tenir aquell petit a prop seu. . .també els fotografio junts.
Un altre dia torno…I ja esta mes còmode amb la meva presència, em presenta a la seva dona…qui…casualitats de la vida, estava treballant amb algunes fotografies meves que anaven dins un catàleg científic-artístic que ella estava dissenyant…Aquell dia en Frederic es presta a jugar amb mi per realitzar la seqüència del foliscopi . . .En Jordi Alcaraz em diu que en Brossa en deia Foliscopis a aquests petits llibrets de moviment… I decideixo adoptar-ne el nom.
La meva trobada amb Albert Ràfols Casamada i Maria Girona, va ser a casa seva, En Ràfols em va dir que aquell racó amb la seva butaca era molt especial per ell. . .noto que la Maria esta molt pendent del seu marit, I que el cuida, quan els fotografio junts apareix la màgia, I en lloc de veure dues persones ja grans, veig a dos adolescents enamorats, riallers I plens de complicitat. . . estan tant bonics un al costat de l’altre. . . I penso quantes coses deuen haver compartit!!
L’Antoni Tàpies I la seva dona Tresa, em van fer vibrar d’allò mes, perquè van ser molt carinyosos I atents amb mi, tot I que va ser una trobada curta curtíssima. Al principi em tremolaven les cames, ja que trobar-me a un pam I mig de distància I mirant-me als ulls I preguntant-me coses. . . a aquell mite que pensava que no tindria mai davant meu…m’emborratxava de por I respecte…però això va quedar superat amb pocs segons de temps...i de seguida vaig recuperar la meva persona. . . sembla que tindrem una segona trobada a Can Pins. . .i l’espero amb candeletes.
Un dia decideixo anar cap a València perquè la Carmen Calvo m’hi convida. Allà em dedica dos dies sencers. . .i procura que no em falti de res. No tinc paraules per expressar de quina manera em va rebre, em vaig sentir molt afalagada. . . Em va portar al seu taller de tota la vida, ara buit, però ple de records. S’hi respirava una certa nostàlgia en aquell espai mig enrunat. . .contrastava davant la modernitat del nou taller on treballa actualment, I a on poc a poc s’hi ha fet el seu mon particular, I a on sembla que s’hi comença a trobar tant be com allà on havia treballat sempre.
Amb en Jorge Pombo, desprès de moltes trobades I converses, decidim fer un viatge amb tren……un dels seus llocs especials dedueixo que son els viatges……es observador I absorbeix com una esponja tot allò que l’envolta……diria que es un gran pensador que no deixa mai un racó en blanc en els seus pensaments
L’Alfons Borrell em be a buscar a l’estació de Sabadell. Em proposa estar una estoneta al seu jardí, un lloc molt especial, I dels mes viscuts. . .hi te moltíssimes tortugues, es veu que cria la tortuga autòctona I les porta a un centre de recuperació d’aquesta espècie./ Em parla de totes les plantes que ens envolten, mentre el seu gos, es allà, present I pendent del seu amo. Li faig una fotografia al jardí, amb les seves tortugues I el seu gos nit. / Decidim anar un altre dia d’excursió a una muntanya dels voltants…I allà vàrem anar un dia l’Alfons, la Nit I jo.
L’Oriol Vilapuig em proposa anar al cinema……un lloc molt inspirador I relaxant per a ell, em porta a veure LA NOTTE de l’Antonioni, tot un regal.
Cada artista es un mon a descobrir, he compartit poques hores amb cada un d’ells, però son moments especials, amb gent que no s’hem fa estranya. . . son com trobades amb familiars que no has conegut abans, però que hi notes un vincle inevitable, ens entenem amb la Mirada, moltes vegades no calen gaires paraules…
A en Benet Rossell ja el tinc present des de molt petita. . . ja que quan jo tenia uns 12 anyets vaig anar a una de les seves inauguracions de ma de la meva mare. . .i em va agradar tant l’obra que li vaig demanar que em fes un autògraf al cartell que anunciava la seva exposició……de fet he tingut penjat aquest cartell fins fa pocs anys a la meva habitació. . .ell sempre m’ho recorda…es veu que li va fer molta gràcia.
Ell I la seva dona em van acompanyar pels seus barris Barcelonins, el Poble Sec i el Rabal, vàrem dinar en un Restaurant italià que hi havia a La Plaça del Sortidor, allà vaig mirar de captar la complicitat que hi havia entre tots dos.
En Carlos Pazos em rep en calçotets!!!. . .es veu que amb tantes trucades aquell mati encara no havia tingut temps de vestir-se abans que jo arribés!!. . . mentre parla per telèfon mira de trobar els pantalons, de seguida penja, I llavors desesperat no troba el cinturó, i truca a la seva dona per si sap on es, finalment el troba, I capto el moment en que sel posa. Llavors parlem una estona per decidir a on serà la nostra propera trobada…I decidim quedar un dia a la tranquil·litat de Cotlliure.
Amb en David Ymbernon decidim anar un dia a buscar un paisatge blanc i nevat……anem a parar a Núria, amb l’Elisabet I el Dada que ens acompanyen……gaudim del paisatge i aconseguim arribar al nostre destí abans que es pongui el sol……passegem una estona per la neu mullada, i ensenyen per primer cop la neu al nouvingut.
Amb en Fernando Prats quedem al seu estudi I decidim improvisar, de fet es la meva pràctica preferida……sempre acabes trobant mes coses aprofitant el present dels moments……allà agafem una caixa d’aquelles que s’ha fet ell fer FABRICAR FUM, i la posem de costat al terrat del seu estudi, decidim fer fotografies a traves dels forats que hi ha, fent aparèixer el cel per un d’ells……es queda bocabadat amb el carbó que hi ha a les parets de la caixa de fum……i sent la necessitat d’apropar-se a aquell carbó……i entre rialles i satisfacció es pinta la cara……ens sentim realitzats desprès d’aquella sessió!!!
Tots els moments que comparteixo amb cada un d’ells son especials……la Mayte Vieta, em rep a casa seva, i com molts altres em porta al seu raconet de vida, el seu jardí, que marca el pas del temps, a on hi ha arbres que no paren de créixer i ens fan conscients que dia a dia i de mica en mica nosaltres també creixem……necessiten que els cuidem, que els donem aigua i vitamines per així retardar la malaltia i la mort, i poder acumular mes i mes records.
Parlem pels descosits prenent una cervesa en el seu porxo rodejat de plantes…se que ens tornarem a veure.
La primera trobada amb Joaquim Chancho va ser al seu estudi de Barcelona. . . Quan no conec a qui vull fotografiar, miro de fer una primera trobada per poder explicar millor la meva idea. . . Els demano que escullin un lloc especial. . . Si pot ser a l’aire lliure, un lloc inspirador, a on han notat que hi carreguen les piles…/…li faig algunes fotografies al seu estudi. . . Però decidim trobar-nos un altre dia a la seva casa-estudi de Tarragona. Allà passo un dia sencer amb ell i la seva família. / M’ensenya els voltants de la casa. Descobreixo colors nous en aquell paisatge, i em fan pensar en els colors de les seves obres. /Tot està ordenadíssim. . .al seu lloc. . .i es respira tranquil·litat. . .una família i un entorn acollidor.
Per fotografiar en Modest Cuixart vam decidir passejar pels voltants de casa seva i em va senyalar els seus tres xipresos, un dels racons mes importants del seu jardí, i li vaig fer la fotografia allà junt amb el seu gosset inseparable. Decidim quedar un altre dia per fer un passeig pels carrers de Palafrugell, i potser fullejar alguns llibres a la llibreria.
Visito a en Vicenç Viaplana al seu estudi de Granollers. . . el primer lloc que li be al cap es un prat, un prat que cuida ell i que forma part del seu jardí. El fotografio un dia tallant la gespa del seu prat. . .aquell es el seu espai i el seu moment.
En Toni Llena em rep a la seva casa estudi de Vallvidrera, no m’abraça però com si ho fes amb la Mirada, prenem un te, com si ja en portéssim dotzenes. . . opina sobre el que estic fent, em recorda el dret a sentir-me lliure amb allò que vull fer i vull crear…em sento al costat d’un tiet, un amic o un pare que es preocupa per mi…no puc evitar sentir-me en família… El fotografio al costat d’una gran figuera, una figuera amb les arrels molt llargues, una figuera que ha sigut conscient de les dificultats de la vida, i que em xiula a l’orella, que esculli a qui he d’obrir el cor, i que no em confií massa, o si mes no, que no esperi res a canvi desprès de donar…gràcies Toni perquè em demanes que em senti lliure amb aquestes imatges que t’acabo de robar.
En Pere Noguera es un regal d’últim moment, una trobada amb Vicenç Altaió a La Bisbal, passo una estona a la seva casa estudi i mentre en Vicenç i jo parlem veig que es posa aregar les plantes mortes que hi ha al seu jardí…allò em crida la atenció i decideixo fotografiar-lo regant el seu jardí…decidim trobar-nos un altre dia per cercar un dels seus llocs especials.
El meu pare John Morrison i jo anem a passar uns dies a casa dels meus avis a Anglaterra, el poble on viuen es preciós…esta al costat d’un riu…i hi ha un port força gran amb molts vaixells. Ens asseiem a la vora del riu…i comencen a aparèixer ànecs i cignes, i es crea un entorn molt especial…decideixo fotografiar-lo allà…aprop dels seus pares…la terra que va abandonar fa 45 anys………impulsat per l’amor a primera vista quan va posar els seus peus en terres catalanes i va escoltar el deliciós so de les sardanes.
En Josep Uclés em diu que te ganes d’ensenyar-me el Castell de Quermançó i el seu entorn, a on hi va viure la Comtessa de Molins, de qui s’expliquen moltes llegendes……allà tinc la necessitat que bufi una flor de llavors, de les mes grans que he vist mai, i així escampa en l’aire una part d’aquell paisatge…i el modelem al nostre caprici……faig aterrar per uns moments aquell castell darrera en Josep…com si amb un cop d’aire hagués de desaparèixer per sempre.
Un altre dia l’acompanyo a Santa Maria del Mar a encendre un ciri!…sempre va be demanar desitjos!!
Amb en Riera i Aragó quedem a les escales del monestir de Pedralbes… allà havia sigut en algun moment un racó de flirteig, y també de complicitats amb amics……decidim quedar un altre dia en un altre lloc especial per ell, la Platja de Sant Pere Pescador……curiosament un lloc també molt especial per mi.
He viscut situacions divertides, tendres i variades……aviam quina excusa em busco ara per tornar-los a trobar desprès d’haver viscut amb ells llocs tant especials!!!
Tinc l’impuls d’acostar-me a Mallorca a finals d’Agost, desprès de la meva desitjada visita a en Tàpies a Can Pins, per visitar i mirar de poder passar uns minuts o unes hores amb en Miquel Barceló, en Campano, en Broto i amb en José MªSicilia……ho deixaré en mans del destí.
Gràcies a cada un de vosaltres per haver col·laborat d’una manera tant única i especial en aquest projecte…
…un lloc especial
…moments íntims
…espai de reflexió
…un lloc especial
…lo quotidià
…moments i llocs que estan a l’inconscient
…existeix algun lloc d’aquests per mi?
…un punt de trobada
…espai de l’artista
…simplicitat
…situació còmode
…familiar
…UN LLOC ESPECIAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada