Memòria, amb el video SILENCIS PRIVATS i fotografies de la série TARDOR

MEMÒRIA I DESCRIPCIÓ DEL MEU TREBALL I LA SEVA EVOLUCIÓ
Fiona Morrison Porta (Encamp 18-05-70)
Per què em dedico a la creació.
La creació és un camí profund i gairebé místic, es un procés d’introspecció profunda de sensibilitats que et porten a aprofundir en allò que en aquells moments et crida la atenció, o que t’identifica.
És una aventura total amb un destí difícil de predir. És un continu escoltar-se a si mateix, acompanyat per la selecció de suports materials i tecnologies, que ajudaran a expressar millor allò que t’inquieta.

És una professió privilegiadament lliure, perquè ningú decideix per tu, és com un exercici d’harmonies o disharmonies amb un mateix.
Son com esgraons que vas combinant entre el pensament i el subconscient, en el meu cas intento definir molt el treball del pensament, del treball del subconscient, i treballar-los per separat, un alimenta la creació i l’altre és la activitat creativa en el seu estat més pur.

Inicis
Vaig començar la meva trajectòria artística amb la pintura, als 17 anys, obtinc grans lliçons tècniques per part del meu pare, ja que començo treballant al seu mateix taller.
Faig el primer cicle de Belles Arts, al departament EIE, que és l’especialitzat en pintura contemporània i disseny.
Més endavant decideixo fer cursos d’escultura especialitzada amb materials que m’interessen, com metacrilats i vidre.

Tècnica
La meva obra dins del camp tècnic ha evolucionat de maneres molt variades, a partir d’una investigació tècnica, i d’altres per fets i casualitats aprofitades en determinats moments.
Aquesta evolució també ve donada pel fet de treballar en diferents disciplines a causa de la meva inquietud a l’hora de provar diferents materials, sobretot materials amb certa transparència, a on el factor llum hi té molta importància.
Potser per aquesta raó després de la pintura i la escultura em vaig interessar per la fotografia, a on a nivell tècnic la llum és imprescindible a tenir amb compte, faig els estudis complerts de fotografia a l’escola Grisart de Barcelona i més endavant en el meu estudi acabo experimentant també amb filtres de colors fabricats per mi mateixa.
D’ençà que començo a treballar amb la fotografia començo a descobrir canvis substancials en la manera de pintar, hi noto una evolució, de manera que de mica en mica els llenguatges estètics de la pintura i la fotografia es van trobant.
Temàtica i filosofia de la meva obra en general
Pel que fa a la temàtica i la filosofia de l’obra, podríem parlar d’una immersió total dins de les SENSACIONS VISCUDES per mi mateixa en els entorns anomenats de NATURA, de COMUNITAT, o de RELACIÓ HOME-ENTORN.
No és una descripció en si de tot això, sinó AVENTURES DELS SENTITS en aquests entorns i situacions:
-El vent d’una cascada
-La corrent d’un riu
-L’aigua en totes les seves formes
-El vent
-El foc
-El silenci d’un bosc cremat.
-La olor i el color de l’entorn.
-La connexió de la nostra vivenda amb la natura i l’exterior
-Els instints femenins de la maternitat.
-La PERMEABILITAT humana y la del nostre entorn natural, i la inexistència de la IMPERMEABILITAT en l’home.
-Les EMPREMTES de la acció de l’home en el món que ens envolta i en nosaltres mateixos.
Per tant la meva inspiració sorgeix d’uns instints i unes sensacions que de vegades els humans, no sé per quina raó intentem ignorar, vivim cada dia com si fos el mateix dia que ahir o que demà, mirant que no ens afecti l’entorn o be fent-ho veure, no ha de ser el mateix un dia de pluja que un dia de sol, i s’ha d’acceptar que cada dia ens sentim diferents segons el que ens envolta, que som permeables i que tot ens afecta, encara que de vegades no ho vulguem acceptar
Prenent consciència d’aquests matisos diaris també prendrem consciència del nostre entorn.
Retrats
En el projecte de retrats, demano als artistes que em portin al seu LLOC ESPECIAL, un lloc d’aquells a on ens oblidem de tot, a on ens sentim a gust i a on hi carreguem les piles, una vegada allà ,el lloc en si perd importància, i comença a aparèixer un estat d’ànim més aviat místic i profund en el personatge, i és aquest fet el que miro de captar. Pel camí vaig recollint vivències que tinc amb tots ells i neixen els FOLISCOPIS (petits llibrets que activem com un petit vídeo de butxaca, amb el pas ràpid de les imatges utilitzant els dits, generalment coneguts com flipbooks, en Brossa els anomenava foliscopis, i n’he adoptat el nom).

Huai Qing treballant en un grabat